|
A partir de principis del segle XX, l'astronomia ha fet un salt de gegant en la seva evolució. L'astronomia s'ha convertit en una ciència a l'abast de tothom. Avui dia hom pot adquirir potents telescopis a un preu raonable i convertir-se en un astrònom aficionat (cal dir que la paraula "aficionat" pot ser de vegades injusta, ja que gràcies a molts astrònoms aficionats s'han descobert moltíssims objectes, com els planetes més llunyans, asteroides, etc...).
Al llarg del segle XX es van dur a terme gestes impensables uns segles abans, algunes de les quals es comenten breument a continuació.
Sputnik
El 4 d'octubre de 1957 va començar l'era espacial quan l'antiga URSS va enviar a l'espai, en una òrbita al voltant de la Terra, el satèl·lit artificial Sputnik (company, en rus). L'Sputnik era una esfera d'acer d'uns 83 Kg que contenia un rudimentari transmissor de ràdio que enviava dades d'interès científic a les bases ruses a la Terra.
Apollo 11
Les missions Apollo representen, segurament, la fita més important de tota la història de la humanitat: que l'ésser humà caminés per un món diferent a la Terra. El 20 de juliol de 1969, els astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins van arribar a la Lluna i, els dos primers, van ser els primers éssers humans en trepitjar el nostre satèl·lit. Les posteriors missions Apollo van permetre recollir dades sobre la Lluna que han permès als científics aprofundir en el coneixement del nostre Sistema Solar.
Les sondes Mariner, Pioneer i Voyager
Les sondes nord-americanes Mariner, Pioneer i Voyager van representar l'exploració de l'espai interplanetari. La Mariner 2 va ser dirigida a Venus i el va sobrevolar el 14 de desembre de 1962. La Mariner 4 va fer el mateix al planeta Mart, el 14 de juliol de 1965. Les Pioneer, amb menys atractiu que les Mariner, van ser igualment útils. La Pioneer 5 es va posar en òrbita al voltant del Sol el març de 1960 i les Pioneer 6 a 9 van permetre l'estudi del Sistema Solar interior, mentres que les 10 i 11 es van llençar cap a Júpiter i Saturn el 1972 i 1973, respectivament.
Finalment, el 1977 la NASA va llençar dues missions exitoses cap als planetes gegants i més enllà del Sistema Solar. Aquestes eren la Voyager 1 i la Voyager 2. Primer es va llençar la Voyager 2 i quinze dies més tard la Voyager 1. Dos anys més tard, ambdues van sobrevolar el planeta Júpiter i més tard Saturn. Les sondes van poder prendre imatges de llurs satèl·lits i dels anells de Saturn. A partir d'aquest punt, les naus es van separar i la Voyager 2 va dirigir-se cap a Urà i Neptú, al qual va arribar el 1989. La Voyager 1 es va deixar a la deriva i actualment es troba a més de 15000 milions de Km de la Terra. Un fet curiós sobre les Voyager és que duien a sobre un disc d'or amb informació sobre l'ésser humà i el nostre planeta, amb la finalitat d'informar a possibles éssers extraterrestres de la nostra existència. Aquest disc contenia salutacions en diferents idiomes, imatges, música, etc..
Podeu accedir al contingut d'aquest disc aquí: http://goldenrecord.org/
|
Nau Voyager
|
|
|
| Disc de la Voyager |
Coberta del disc
|
|
Telescopi espacial Hubble (HST)
L'observació astronòmica des de la Terra té el principal inconvenient que l'atmosfera absorveix part de la llum provinent de les estrelles i també distorsiona la imatge que ens arriba d'elles. El telescopi espacial Hubble, llençat el 1990, és un telescopi òptic situat en òrbita a la Terra, a una distància de la superfície d'uns 575 Km, fora de la influència negativa de l'atmosfera terrestre. L'HST és un telescopi de tipus Cassegrain, amb un mirall principal de 2.4 metres de diàmetre. Les imatges que rep de l'espai són enviades a la Terra via ràdio, i recollides al Goddard Space Center.
Per a més informació, visiteu el lloc oficial: http://hubblesite.org/
Telescopi espacial James Webb (JWST)
Al telescopi espacial Hubble li queden pocs anys de vida i es preveu que entre el 2013 i el 2021 es retirarà definitivament. El seu successor, el JWST - un artefacte de la mida d'una pista de tennis - , es posarà en òrbita més enllà de la Lluna i, a diferència del Hubble que captava llum visible, el JWST captarà llum infrarroja, ja que els objectes més llunyans emeten principalment radiació d'aquest tipus. El llençament del JWST està previst pel 2014 i permetrà descobrir supernoves i forats negres, així com galàxies en formació i planetes amb potencial de contenir vida. La imatge següent mostra una maqueta a escala real del JWST.
|
